La teua cara és familiar
Com un reflex en el mirall
Deixa'm recordar-te com jo vull, deixa'm
Com un cavall ferit corrent
A cada passa mor el temps
Quan no vigilen els palaus, tombem-los
I ara on anirem, conta’m
I ara mirarem lluny
Era d'esperar, la vida és una trinxera
Tu seràs una bala I jo el punyal
Qui no té llar no té carrer
Vivim de cara a la paret
La solidaritat ve dels de baix, de sempre
Qui més estima no té res
Ni decorats, ni or, ni pes
Amb la certesa de saber que estàs ahí
I ara on anirem, conta’m
I ara mirarem lluny
Era d’esperar, la vida és una trinxera
Tu seràs una bala I jo el punyal
Dóna’m un senyal, unes ales I un planeta
Tu seràs el principi I jo el final
Dóna’m un últim senyal
Guardaré el record fins al final
Amb els fantasmes parlarem
I ara no callem, I ara no callem
La primavera als nostres peus
I ara ballarem, I ara ballarem
