Tinc un cel i un infern a dins
Milers de nits que es fan matins
Comptant les llàgrimes al buit
He après a caure cap amunt
Dins el plany, dins el pla, iaiai
Hi ha una estrella que em diu
Que no et trepitgi mai ningú
No deixis mai de ser tu
I si el cor diu que vol jugar-s’ho tot
Qui soc jo per dir-li que no?
Qui soc jo per dir-li que no?
Qui soc jo per dir-me que no?
Si veig l’error com una religió
Reso a les nits per viure dies nous
Estimo el sol quan fa dies que plou
Vull viure-ho tot com un primer petó
De què em serveix la por?
Hi ha un mur per cada decisió
Salto a l’abisme perquè és el que vull
La sort no et busca, te la busques tu
Ningú afronta per tu les teves pors
Segur que has pensat que no es pot
Tornar a renéixer des de dins el sot
Quan m’he fet pols sempre m’ha fet millor
He après a veure-ho clar quan es fa fosc
Perdent és quan més he guanyat
Què m’impedeix anar amb el cap amunt?
Vull veure un cel que no es pot gobernar
Jo només vull veure elefants volant
Jo només vull veure elefants volant
Jo només vull veure elefants volant
Creixen flors on cauen les pedres
Tot el que ens enfonsa és tot el que ens salva
Busco un lloc entre la incertesa
Per quedar-m’hi a viure
Si sempre que em perdo és quan puc trobar-me
Flors on cauen les pedres
Tot el que ens enfonsa és tot el que ens salva
Busco un lloc entre la incertesa
Per quedar-m’hi a viure
Si sempre que em perdo
Tinc un cel i un infern a dins
Milers de nits que es fan matins
Comptant les llàgrimes al buit
He après a caure cap amunt
