La nit de carnestoltes el desig camina sense disfresa, el sol no te pressa en eixir i la lluna menja esclata-sangs màgics per no dormir. I les veus no callen.
Carnestoltes moltes voltes la carn vol carn que no s’acabe la nit sense tornar-te a llepar.
La nit de carnestoltes no tenen amo els carrers del meu poble, ni alcalde ni Guàrdia Civil i les veus no callen i els carrers s’encenen tota la nit. I les veus no callen.
Totes les bruixes ballen llibertines al meu cap i encara t’estime quan les despulle exitat. la carcassa que disfrassa la pena en vida la mentida, la fugida. una nit es una nit beuràs mil gots d’oblit i alegries.
