El meu vei de sota
és un bon jan recent jubilat.
Va néixer a prop de Ronda,
un petit poble que no ha oblidat.
Vingué per ser manobre
farà ja més de trenta-sis anys.
Més tard portà la dona
i van obrir un bar restaurant.
Malgrat tots els problemes
tingueren dos brivalls
que van pujar amb penes
esforcos i treballs.
El meu vei de sota era del PSUC,
va lluitar per el nostre pais vencut.
En va aprendre la llengua a estones
i malgrat venir de fora
em va ensenyar que és ser català.
El meu vei de sota
recorda el fill gran mort pel cavall
mentre el petit esmorza
intolerància i odi racial.
El noi ha sortit fatxa
violent i amb res al cap.
Disfruta fotent canya
als pobres immigrants.
El meu vei de sota ara no surt
creu que el que ell representa no té futur.
Mentre para la taula pensa:
"Després de tanta feina
no és just que em senti tan derrotat".
El meu vei de sota ara no surt,
creu que el que ell representa no te futur.
No sap que no va fer bé i pensa:
"De que ha servit la feina
si ara tinc a casa
tot el que jo odiava
i vaig combatre durant tants anys".
