Muntanyes regalades, son les del canigó
Que tot l’estiu floreixen, primavera i tardor
Jo que no l’aimo gaire, jo que no l’aimo, no
Jo que no laimo gaire, la vida del pastor
Ell se’n va a la muntanya, jo resto al Roselló
Jo que no l’aimo gaire, jo que no l’aimo, no
Jo que no laimo gaire, la vida del pastor
Ell beu de l’aigua clara, jo vec vi de lmillor
Ell dorm damunt la palla, jo en llençols de cotó
El menja pa moreno, jo em menjo del flecó
Ell cull brotest de menta, jo floretes d’olor
