Tu sorties del bar, amb la teva amiga
Fent campana de classe
Jo t´esperava a la diagonal
Davant la facultat de dret
Quant n´érem de joves
Només vint primaveres
Amb més de dues-centes llunes plenes
I la sang bullent de rebellia
Les nostres veus sortien als carrers
Per cridar "no, no, no a les guerres!
Globalitzats o condemnats
Només esclaus de les veritats
Vint-I-set anys no són res
Si es porten bé, com tu, com saps
Vint-I-set anys, què són a la fi?
Si el temps tortura, a qui abandonaràs?
Què se n´ha fet de les nostres vides?
De tanta lluita I tants somriures?
Un brindis per les nostres vides!
I quan vam descobrir que el món girava al revés
Tot va agafar importància
Aquells viatges fins a bilbao
Després de tanta I tanta marihuana
(Ja ho veus, aquí estic
Davant la vida, una amiga
Amb el temps canvia les coses
Buscant records dins la memòria)
Tu vols república, jo vull, millor
Que s´alci el poble amb la revolució
Vint-I-set anys, què són a la fi?
Si el temps tortura, a qui abandonaràs?
Què se n´ha fet de les nostres vides?
De tanta lluita I tants somriures?
Un brindis per les nostres vides!
