Encara que només siguin dos cops a l'any
Tornarem a brindar per la vida
Per la lluita I pels somriures
El temps és un monstre immens
I no té els peus fets de fang
Però nosaltres ja hem après a jugar la partida
Mira, sota el braç hi portem la tardor
Que reclama a crits la justícia
Adormida, amb cartrons, al racó
Farà cinc anys vam alçar al cel la vida
I, avui, sembla més ampla I més viva
La facultat ha canviat de lloc
I jo, amb vint-I-cinc, quin desastre
No tinc la llicència de res
Gaeta queda a prop I, aquest cop
Potser trobarem en l'etern
La raó de l'efímer; la passió
Ja ho veus, condemnem el silenci d'aquells
Que han volgut fer ignorant aquest món
Que pregunta pel dubte de tot
Farà cinc anys vam alçar al cel la vida
I, avui, sembla més ampla I més viva
No renunciarem a les il·lusions
Creixerem, I serem flors per la revolució
Com el recompte d'aquells dies
Com un preludi dels nous anys
Tornarem a brindar per la vida
