S'han creuat les vides en el lloc dels perdedors
Avui em sento més que mai a l'últim punt de l'estació
Brindaré amb copes buides per no perdre la raó
Avisa'm quan guanyi l'amor, espero ser habitant del món
La vida que m'atrapa, damunt d'un tauler d'escacs
Tan sols un moment de descans, missatges que ha fet I tabac
Miralls a la cullera I temps que s'apaga al cendrer
Qui entrarà per destrossar-me, quant em costarà la sort?
Diga'm on serem quan passi el temps I torni el fred
Potser estimant habitacions d'algun hotel al mig del cel
Recordaré vies d'abans I serà trist no pensar en res
Què complicat que es fa tornar, I què senzill és creure en tot
Potser és l'aeroport buit d'un viatge compartit
A les cançons que es canten sense ganes
Potser és només això quan és potsers hi ha en el camí
A tu et regalo el braç del sostre de la nit
T'espero a la plaça, em trobaràs llegint martí
Et guardaré tardes de sol, potser també un vaset de vi
Que es gronxin els fantasmes, diguel-s'hi: "feu-ho per mi"
No hi ha cap més peatge, maleïr els nostres botxins
Potser és l'aeroport buit d'un viatge compartit
A les cançons que es canten sense ganes
Potser és només això quan és potsers hi ha en el camí
A tu et regalo el braç del sostre de la nit
Potser és aquesta por de quedar sols I seguir aquí
On les portes que se'ns tanquen quan no les provem d'obrir
Potser és només això quan és potsers hi ha en el camí
A tu et regalo el braç del sostre de la nit
